mardi 30 mai 2017

Projet Justine / Elena – texte 108

Siete Eones

En la noche indicada subió hasta la cima. Por todo equipaje llevaba en su mano izquierda una tablilla sobre la que siete eones atrás había grabado La Palabra. Su niñez, tiempo de aprendizaje, tiempo de concentración y quietud forzosa, había terminado: durante los próximos siete eones viajaría. Un tiempo para viajar en el Tiempo estaba próximo a comenzar.
Sintió un furor extraordinario. Viajó por la vasta inmensidad de la nada, por el gran estallido del comienzo, por todos los universos que la energía de aquel estallido generara. También fue testigo de la mengua sin pausa de esa energía que, lo estaba viendo, al finalizar los siete eones de su viaje, acabaría.
Quizá pensó que, aunque bello, era poco: el vacío absoluto ganaba la partida. Tal vez conocer la fecha exacta del término de aquel sistema le abrumaba. El caso es que sus superiores, observando como actuó, le juzgaron mal. Observaron que tomó un instante cualquiera para fijar un comienzo, sin meditarlo, porque el Tiempo le había decepcionado. Ob- servaron que eligió una galaxia al azar, un sol mediocre y una piedra minúscula que giraba alrededor de aquel sol, y así fijó un espacio. Ellos, que todo lo sabían, observaron que fue por capricho, por despecho, que tomó La Palabra y dijo:
—Hágase la luz.

Traduction temporaire :
Sept milliards d'années

La nuit indiquée, il monta jusqu'au sommet. Pour tout bagage, il tenait dans la main gauche une tablette sur laquelle sept milliards d'années plus tôt, il avait gravé La Parole. Son enfance, temps d'apprentissage, temps de concentration et de quiétude forcée, était terminée : pendant les sept prochains milliards d'années, il voyagerait. Une période pour voyager dans le Temps allait prochainement s'ouvrir.
Il éprouva une fureur extraordinaire. Il voyagea dans la vaste immensité du néant, dans la grande explosion du commencement, dans tous les univers que l'énergie de cette explosion avait créés. Il fut également témoin de la diminution constante de ladite énergie qui serait épuisée au bout de ses sept milliards d'années de voyage, il le voyait bien.À partir de là, mon souvenir est image : préservant sa pudeur, elle se taisait et suggérait l'idée par gestes.
Peut-être pensa-t-il que c'était peu, car malgré la beauté, le vide absolu gagnait la partie. Connaître la date exacte de la fin de ce système l'accablait probablement. Le fait est qu'en observant ses agissements, ses supérieurs le jugèrent mal. Ils observèrent qu'il prit un instant quelconque pour fixer un commencement, sans réfléchir, parce que le Temps l'avait déçu. Ils observèrent qu'il choisit une galaxie au hasard, un soleil médiocre, et une pierre minuscule qui tournait autour dudit soleil — oui, voilà comment il détermina un espace.

49 commentaires:

Justine a dit…

Siete Eones

En la noche indicada subió hasta la cima. Por todo equipaje llevaba en su mano izquierda una tablilla sobre la que siete eones atrás había grabado La Palabra. Su niñez, tiempo de aprendizaje, tiempo de concentración y quietud forzosa, había terminado: durante los próximos siete eones viajaría.

Sept Ères

Dans la nuit indiquée, il monta jusqu'au sommet. Pour tout bagage, il tenait dans la main gauche une tablette sur laquelle sept ères plus tôt, il avait gravé La Parole. Son enfance, temps d'apprentissage, temps de concentration et de quiétude forcée était terminée : pendant les sept prochaines ères, il voyagerait.

Tradabordo a dit…

Siete Eones

En la noche indicada subió hasta la cima. Por todo equipaje llevaba en su mano izquierda una tablilla sobre la que siete eones atrás había grabado La Palabra. Su niñez, tiempo de aprendizaje, tiempo de concentración y quietud forzosa, había terminado: durante los próximos siete eones viajaría.

Sept Ères [?]

Dans [?] la nuit indiquée, il monta jusqu'au sommet. Pour tout bagage, il tenait dans la main gauche une tablette sur laquelle sept ères [?] plus tôt, il avait gravé La Parole. Son enfance, temps d'apprentissage, temps de concentration et de quiétude forcée était terminée : pendant les sept prochaines ères [?], il voyagerait.

Justine a dit…

Siete Eones

En la noche indicada subió hasta la cima. Por todo equipaje llevaba en su mano izquierda una tablilla sobre la que siete eones atrás había grabado La Palabra. Su niñez, tiempo de aprendizaje, tiempo de concentración y quietud forzosa, había terminado: durante los próximos siete eones viajaría.

Sept milliards d'années

La nuit indiquée, il monta jusqu'au sommet. Pour tout bagage, il tenait dans la main gauche une tablette sur laquelle sept milliards d'années plus tôt, il avait gravé La Parole. Son enfance, temps d'apprentissage, temps de concentration et de quiétude forcée était terminée : pendant les sept prochains milliards d'années, il voyagerait.

Tradabordo a dit…

Siete Eones

En la noche indicada subió hasta la cima. Por todo equipaje llevaba en su mano izquierda una tablilla sobre la que siete eones atrás había grabado La Palabra. Su niñez, tiempo de aprendizaje, tiempo de concentración y quietud forzosa, había terminado: durante los próximos siete eones viajaría.

Sept milliards d'années

La nuit indiquée, il monta jusqu'au sommet. Pour tout bagage, il tenait dans la main gauche une tablette sur laquelle sept milliards d'années plus tôt, il avait gravé La Parole. Son enfance, temps d'apprentissage, temps de concentration et de quiétude forcée était terminée : pendant les sept prochains milliards d'années, il voyagerait.

OK.

Elena ?

Elena a dit…

Sept milliards d'années

La nuit indiquée, il monta jusqu'au sommet. Pour tout bagage, il tenait dans la main gauche une tablette sur laquelle sept milliards d'années plus tôt, il avait gravé La Parole. Son enfance, temps d'apprentissage, temps de concentration et de quiétude forcée [Virgule ?] était terminée : pendant les sept prochains milliards d'années, il voyagerait.

Elena a dit…

OK.

Tradabordo a dit…

Vous pouvez continuer.

Justine a dit…

Un tiempo para viajar en el Tiempo estaba próximo a comenzar.
Sintió un furor extraordinario. Viajó por la vasta inmensidad de la nada, por el gran estallido del comienzo, por todos los universos que la energía de aquel estallido generara. También fue testigo de la mengua sin pausa de esa energía que, lo estaba viendo, al finalizar los siete eones de su viaje, acabaría.

Un temps pour voyager dans le Temps allait prochainement s'ouvrir.
Il éprouva une fureur extraordinaire. Il voyagea dans la vaste immensité du néant, dans la grande explosion du commencement, dans tous les univers que l'énergie de cette explosion avait créés.
Il fut également témoin de la diminution incessante de ladite énergie qui, il le voyait, au bout de ses sept milliards d'années de voyage, serait épuisée.

Tradabordo a dit…

Un tiempo para viajar en el Tiempo estaba próximo a comenzar.
Sintió un furor extraordinario. Viajó por la vasta inmensidad de la nada, por el gran estallido del comienzo, por todos los universos que la energía de aquel estallido generara.

Un temps pour voyager dans le Temps allait prochainement s'ouvrir [un temps, ça s'ouvre ?].
Il éprouva une fureur extraordinaire. Il voyagea dans la vaste immensité du néant, dans la grande explosion du commencement, dans tous les univers que l'énergie de cette explosion avait créés.

Justine a dit…

Un tiempo para viajar en el Tiempo estaba próximo a comenzar.
Sintió un furor extraordinario. Viajó por la vasta inmensidad de la nada, por el gran estallido del comienzo, por todos los universos que la energía de aquel estallido generara.

Une période pour voyager dans le Temps allait prochainement s'ouvrir.
Il éprouva une fureur extraordinaire. Il voyagea dans la vaste immensité du néant, dans la grande explosion du commencement, dans tous les univers que l'énergie de cette explosion avait créés.

Tradabordo a dit…

Un tiempo para viajar en el Tiempo estaba próximo a comenzar.
Sintió un furor extraordinario. Viajó por la vasta inmensidad de la nada, por el gran estallido del comienzo, por todos los universos que la energía de aquel estallido generara.

Une période pour voyager dans le Temps allait prochainement s'ouvrir.
Il éprouva une fureur extraordinaire. Il voyagea dans la vaste immensité du néant, dans la grande explosion du commencement, dans tous les univers que l'énergie de cette explosion avait créés.

OK.

Elena ?

Elena a dit…

OK.

Tradabordo a dit…

Vous pouvez continuer.

Justine a dit…

También fue testigo de la mengua sin pausa de esa energía que, lo estaba viendo, al finalizar los siete eones de su viaje, acabaría.

Il fut également témoin de la diminution incessante de ladite énergie qui, il le voyait bien, au bout de ses sept milliards d'années de voyage, serait épuisée.

Tradabordo a dit…

También fue testigo de la mengua sin pausa de esa energía que, lo estaba viendo, al finalizar los siete eones de su viaje, acabaría.

Il fut également témoin de la diminution incessante [« constante » / « continue » ?] de ladite énergie qui, il le voyait bien, au bout de ses sept milliards d'années de voyage, serait épuisée [syntaxe ?].

Justine a dit…

También fue testigo de la mengua sin pausa de esa energía que, lo estaba viendo, al finalizar los siete eones de su viaje, acabaría.

Il fut également témoin de la diminution constante de ladite énergie qui serait épuisée au bout de ses sept milliards d'années de voyage, il le voyait bien.

Tradabordo a dit…

También fue testigo de la mengua sin pausa de esa energía que, lo estaba viendo, al finalizar los siete eones de su viaje, acabaría.

Il fut également témoin de la diminution constante de ladite énergie qui serait épuisée au bout de ses sept milliards d'années de voyage, il le voyait bien.

OK.

Elena ?

Elena a dit…

OK.

Tradabordo a dit…

VPC.

Justine a dit…

Quizá pensó que, aunque bello, era poco: el vacío absoluto ganaba la partida. Tal vez conocer la fecha exacta del término de aquel sistema le abrumaba. El caso es que sus superiores, observando como actuó, le juzgaron mal.

Peut-être pensa-t-il que même beau, c'était peu : le vide absolu gagnait la partie. Peut-être connaître la date exacte de la fin de ce système l'accablait-il. Le fait est qu'en observant comment il se comporta, ses supérieurs le jugèrent mal.

Justine a dit…

Quizá pensó que, aunque bello, era poco: el vacío absoluto ganaba la partida. Tal vez conocer la fecha exacta del término de aquel sistema le abrumaba. El caso es que sus superiores, observando como actuó, le juzgaron mal.

Peut-être pensa-t-il que même beau, c'était peu : le vide absolu gagnait la partie. Peut-être connaître la date exacte de la fin de ce système l'accablait-il. Le fait est qu'en observant comment il se comporta, ses supérieurs le jugèrent mal.

Tradabordo a dit…

Quizá pensó que, aunque bello, era poco: el vacío absoluto ganaba la partida. Tal vez conocer la fecha exacta del término de aquel sistema le abrumaba. El caso es que sus superiores, observando como actuó, le juzgaron mal.

Peut-être pensa-t-il que même beau [bof], c'était peu : le vide absolu gagnait la partie. Peut-être [pas de répétition en V.O.] connaître la date exacte de la fin de ce système l'accablait-il. Le fait est qu'en observant comment il se comporta, ses supérieurs le jugèrent mal.

Elena a dit…

Peut-être pensa-t-il que, malgré la beauté, c'était peu : le vide absolu gagnait la partie. Probablement, connaître la date exacte de la fin de ce système l'accablait. Le fait est qu'en observant ses agissements, ses supérieurs le jugèrent mal.

Tradabordo a dit…

Peut-être pensa-t-il que, malgré la beauté, c'était peu [syntaxe ?] : le vide absolu gagnait la partie. Probablement [mal placé], connaître la date exacte de la fin de ce système l'accablait. Le fait est qu'en observant ses agissements, ses supérieurs le jugèrent mal.

Justine a dit…

Peut-être pensa-t-il que, malgré la beauté, c'était peu [syntaxe ?] : le vide absolu gagnait la partie. Connaître la date exacte de la fin de ce système l'accablait probablement. Le fait est qu'en observant ses agissements, ses supérieurs le jugèrent mal.

Justine a dit…

Peut-être pensa-t-il que c'était peu, malgré la beauté : le vide absolu gagnait la partie. Connaître la date exacte de la fin de ce système l'accablait probablement. Le fait est qu'en observant ses agissements, ses supérieurs le jugèrent mal.

Tradabordo a dit…

Peut-être pensa-t-il que c'était peu, malgré la beauté : le vide absolu gagnait la partie. Connaître la date exacte de la fin de ce système l'accablait probablement. Le fait est qu'en observant ses agissements, ses supérieurs le jugèrent mal.

OK.

Elena ?

Elena a dit…

Je changerais un peu la syntaxe, vous me dites :

Peut-être pensa-t-il que c'était peu, car malgré la beauté, le vide absolu gagnait la partie. Connaître la date exacte de la fin de ce système probablement l'accablait. Le fait est qu'en observant ses agissements, ses supérieurs le jugèrent mal.

Tradabordo a dit…

Justine, ton avis ?

Elena a dit…

À partir de là, mon souvenir est image : préservant sa pudeur, elle se taisait et suggérait l'idée par gestes.
Malheureusement, la plupart des voisins ne sont pas comme elle et, n'étant pas comme elle, ils causent les problèmes suivants :

OK.

Tradabordo a dit…

J'enregistre donc cette version. VPC.

Justine a dit…

La dernière phrase enregistrée ici ne provient pas du bon texte, il faut enlever le fragment qui débute par « Malheureusement » et le remplacer par :

Peut-être pensa-t-il que c'était peu, car malgré la beauté, le vide absolu gagnait la partie. Connaître la date exacte de la fin de ce système l'accablait probablement. Le fait est qu'en observant ses agissements, ses supérieurs le jugèrent mal.

OK.

Tradabordo a dit…

C'est fait. Dis-moi si c'est OK.

Justine a dit…

C'est bon, merci !

J'enchaîne :

Observaron que tomó un instante cualquiera para fijar un comienzo, sin meditarlo, porque el Tiempo le había decepcionado. Ob- servaron que eligió una galaxia al azar, un sol mediocre y una piedra minúscula que giraba alrededor de aquel sol, y así fijó un espacio.

Ils observèrent qu'il prit un instant quelconque pour fixer un commencement, sans réfléchir, parce que le Temps l'avait déçu. Ils observèrent qu'il choisit une galaxie au hasard, un soleil ordinaire, et une pierre minuscule qui tournait autour dudit soleil, voilà comment il détermina un espace.

Tradabordo a dit…

Observaron que tomó un instante cualquiera para fijar un comienzo, sin meditarlo, porque el Tiempo le había decepcionado. Ob- servaron que eligió una galaxia al azar, un sol mediocre y una piedra minúscula que giraba alrededor de aquel sol, y así fijó un espacio.

Ils observèrent qu'il prit un instant quelconque pour fixer un commencement, sans réfléchir, parce que le Temps l'avait déçu. Ils observèrent qu'il choisit une galaxie au hasard, un soleil ordinaire [littéral ?], et une pierre minuscule qui tournait autour dudit soleil, [tiret + « oui, » ?] voilà comment il détermina un espace.

Justine a dit…

Observaron que tomó un instante cualquiera para fijar un comienzo, sin meditarlo, porque el Tiempo le había decepcionado. Ob- servaron que eligió una galaxia al azar, un sol mediocre y una piedra minúscula que giraba alrededor de aquel sol, y así fijó un espacio.

Ils observèrent qu'il prit un instant quelconque pour fixer un commencement, sans réfléchir, parce que le Temps l'avait déçu. Ils observèrent qu'il choisit une galaxie au hasard, un soleil médiocre, et une pierre minuscule qui tournait autour dudit soleil — oui, voilà comment il détermina un espace.

Tradabordo a dit…

Observaron que tomó un instante cualquiera para fijar un comienzo, sin meditarlo, porque el Tiempo le había decepcionado. Ob- servaron que eligió una galaxia al azar, un sol mediocre y una piedra minúscula que giraba alrededor de aquel sol, y así fijó un espacio.

Ils observèrent qu'il prit un instant quelconque pour fixer un commencement, sans réfléchir, parce que le Temps l'avait déçu. Ils observèrent qu'il choisit une galaxie au hasard, un soleil médiocre, et une pierre minuscule qui tournait autour dudit soleil — oui, voilà comment il détermina un espace.

OK.

Elena ?

Elena a dit…

OK.

Tradabordo a dit…

Vous pouvez terminer.

Justine a dit…

Ellos, que todo lo sabían, observaron que fue por capricho, por despecho, que tomó La Palabra y dijo:
—Hágase la luz.

Eux, qui savaient tout, observèrent que c'est en agissant par caprice, par dépit, qu'il prit La Parole et dit :
— Que la lumière soit !

Tradabordo a dit…

Ellos, que todo lo sabían, observaron que fue por capricho, por despecho, que tomó La Palabra y dijo:
—Hágase la luz.

Eux, qui savaient tout, observèrent que c'est en agissant par caprice, par dépit, qu'il prit La Parole et dit [je ne trouve pas cela très naturel] :
— Que la lumière soit !

Justine a dit…

Ellos, que todo lo sabían, observaron que fue por capricho, por despecho, que tomó La Palabra y dijo:
—Hágase la luz.

Eux, qui savaient tout, observèrent que c'est en agissant par caprice, par dépit, qu'il prit La Parole et ordonna :
— Que la lumière soit !

Tradabordo a dit…

Ellos, que todo lo sabían, observaron que fue por capricho, por despecho, que tomó La Palabra y dijo:
—Hágase la luz.

Eux, qui savaient tout, observèrent que c'est en agissant [nécessaire ?] par caprice, par dépit, qu'il prit La Parole et ordonna :
— Que la lumière soit !

Justine a dit…

Ellos, que todo lo sabían, observaron que fue por capricho, por despecho, que tomó La Palabra y dijo:
—Hágase la luz.

Eux, qui savaient tout, observèrent que c'est par caprice, par dépit, qu'il prit La Parole et ordonna :
— Que la lumière soit !

Elena a dit…

Ellos, que todo lo sabían, observaron que fue por capricho, por despecho, que tomó La Palabra y dijo:
—Hágase la luz.

Eux, qui savaient tout, observèrent que c'est ["ce fut" ? ] par caprice, par dépit, qu'il prit La Parole et ordonna :
— Que la lumière soit !

Tradabordo a dit…

Ellos, que todo lo sabían, observaron que fue por capricho, por despecho, que tomó La Palabra y dijo:
—Hágase la luz.

Eux, qui savaient tout, observèrent [ou « virent bien » ?] que c'est par caprice, par dépit, qu'il prit La Parole et ordonna :
— Que la lumière soit !

Justine a dit…

Eux, qui savaient tout, virent bien que c'est par caprice, par dépit, qu'il prit La Parole et ordonna :
— Que la lumière soit !

Tradabordo a dit…

Eux, qui savaient tout, virent bien que c'est par caprice, par dépit, qu'il prit La Parole et ordonna :
— Que la lumière soit !

OK.

Elena ?

Elena a dit…

OK.